divendres, 20 d’abril de 2012

Català o castellà

Avui, una persona ha comentat amb la meva dona que li agrada molt aquesta web, però que li disgusta que estigui feta en castellà. Jo no li he fet gaire cas perquè quan vam crear la web vaig sentir amb força que volia que fos en castellà. Però arrel d'aquest comentari el meu cap ha començat a donar voltes i m'he adonat que el tema em remou.
Realment  sento que el motiu fonamental pel que vull que sigui en castellà és una vindicació personal d'expressar-me en la llengua materna (el castellà), especialment si es tracta de temes emocionals.

De petit en el meu barri (la Concòrdia de Sabadell) no havia sentit mai parlar català  i quan tenia uns 9-10 anys vaig descobrir el català a través de la programació infantil de Televisió de Catalunya. Al principi em va fer ràbia perquè no ho entenia, però aviat vaig aprendre. Al cole em sembla que varem començar a fer català a 5è d'EGB. No vaig aprendre gaire, sobretot perquè no li deixàvem fer classe a la mestre. La pobre mestre sortia moltes vegades plorant de l'aula. De tot cor desitjo que arribes a poder gaudir de la feina.

A l'institut a primer vaig tenir una professora molt benevolent que em va aprovar perquè escrivia mínimament bé, encara que podia fer 70 faltes (o més) en un dictat. Encara recordo el dia que vaig descobrir que es diu "a on" i no "agon".
Però a segon el professor em va suspendre el primer trimestre i em va dir que m'havia d'espavilar si volia aprovar. Ho vaig fer, vaig anar a classes de repàs i vaig arribar a aprovar amb Notable. Però encara no parlava mai el català i de fet no em feia falta perquè a l'institut quasi tothom parlava castellà.
En començar la universitat vaig descobrir una realitat completament nova per mi, gairebé tothom parlava català. Així que vaig començar a parlar català i aviat vaig tenir nous amics amb els que només parlava català. Des de llavors el meu entorn es va girar com un mitjó, i gairebé sempre he estat en entorns de parla catalana:
  •  A la UES (Unió Excursionista de Sabadell), que és on vaig descobrir el sentiment catalanista i el vaig poder entendre.
  • A l'institut de Matadepera on porto 13 anys, i que de fet deu ser de la minoria d'instituts on parlar castellà és rar i mal vist.
  • Quan he fet de professor a la universitat o en cursos de formació per professors.
  • A Mura, el poble on visc. De fet els meus fills que han viscut sempre a Mura tenen dificultats per parlar castellà.
  • Etc ..... la llista és llarga.
Jo estic content de pensar i expressar-me en català, i em sento profundament català. Però tinc unes arrels castellanes molt importants de les que vull sentir-me orgullós, i a vegades no ha estat així. En ocasions m'he sentit malament perquè encara puc tenir dificultats per expressar-me en català quan és quelcom molt espontani o carregat d'emoció.
Per això, almenys ara, m'agrada poder fer aquesta web en castellà. Tot i que em deixo la porta oberta a barrejar articles en català i castellà quan em surti espontàniament o pensi que té més sentit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada