dijous, 1 de novembre de 2012

L'ORDRE I L'AMOR DINS DE LA FAMÍLIA

Cadascun de nosaltres hem rebut la vida dels nostres pares, ells han cuidat de la nostra vida fins que nosaltres hem crescut i ens hem pogut fer independents. De la mateixa manera nosaltres hem pogut aparellar-nos i transmetre la vida als nostres fills. Així la vida es transmet d'una generació a la següent en una cadena interminable.
L'aliment que nodreix a les famílies i que fa possible que els seus membres es cuidin i protegeixin entre ells és l'Amor. L'Amor permet que ens vinculem amb els nostres familiars garantint així la nostra supervivència i el nostre benestar físic i emocional.
Per tal que l'Amor circuli a través de la xarxa d'afectes del sistema familiar i flueixi, és necessari que hi hagi Ordre dins de la família, és a dir, que cadascun dels seus membres ocupi el lloc que li pertoca en funció del moment d'arribada a la família. El desordre provoca caos i malestar emocional entre els membres d'una família.
Quan una persona neix té el dret a pertànyer a la seva família d'origen, independentment de quin sigui el seu destí. El fill que neix es col·loca a davant dels seus pares i es recolza en ells, rep d'ells, ells fan possible la seva supervivència. De la mateixa manera, els seus pares es recolzen i reben dels seus avis, i els avis dels besavis,.... de manera que l'estructura del sistema familiar té aquesta imatge:


Cada membre del sistema familiar té el seu lloc, i és important que el mantingui. Els Anteriors sostenen i s'ocupen dels Posteriors, i els primers reben dels segons, sense jutjar-los, agraint la vida rebuda. Quan dins d'un sistema familiar es produeix l'exclusió d'algun dels seus membres, per fets dolorosos que impedeixen que puguin ser mirats, es produeix un desequilibri dins del sistema familiar, que fa que l'estructura es vegi afeblida i que l'Amor no pugui circular de manera fluïda.


Els fets tràgics o molt dolorosos que succeeixen dins d'una família necessiten ser mirats i integrats dins de la família, quan això no es possible, els nous membres que neixen a la família tenen la tendència natural d'ocupar el lloc de la persona exclosa, per un amor cec vers la família que els dóna la vida. El nouvingut, amb les seves conductes i actituds, pot recordar a la persona exclosa, en un intent desesperat per cridar l'atenció de la família sobre aquesta persona, per tal que pugui ser reintegrada al sistema i la família pugui així recuperar l'equilibri perdut. Però aquesta intencionalitat inconscient és estèril, el nou membre de la família crea un nou desordre a la família, ja que ocupa un lloc que no li pertany, i així no pot ocupar-se de la seva pròpia vida. Cal que deixi els assumptes dels Anteriors amb ells, acceptant i respectant el destí difícil que els va tocar viure, d'aquesta manera queda lliure de càrregues que no li pertoquen i pot orientar la seva energia vital a tenir una bona vida, honrant així als seus Anteriors.
La Família fa possible que la Vida es transmeti, l'Amor permet que la Família es nodreixi i creixi i l'Ordre dóna contenció  i fluidesa a l'Amor. La Família, l'Ordre i l'Amor estan al servei de la Vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada