Els humans som éssers socials per Naturalesa. Ancestralment la nostra supervivència ha depès del grup, i quan naixem tenim una dependència absoluta de la família, de la seva acollida física i emocional. Els patrons familiars, culturals, socials... ens ofereixen un marc de contenció dins el qual creixem i ens desenvolupem, ens ofereix protecció i seguretat, i a canvi, nosaltres ens adaptem a les demandes que rebem del medi. Però... quina renúncia personal fem per tal de sentir-nos integrats??

L'infant intuitiu, actiu, imaginatiu... sovint rep el missatge que ha de tocar de peus a terra, que s'ha de centrar, que ha d'estar atent a tot allò que li transmet l'adult.... i així el nen, a poc a poc, va renunciant a l'escolta del seu cos, de les seves emocions que el guien, i va donant protagonisme a la seva ment, a l'acumulació de coneixements, a la repetició mitjançant la paraula i l'acció de tot allò que és reforçat i premiat per part dels adults amb els quals està vinculat afectivament.
Conforme anem creixent i ens anem integrant en el teixit social aprenem a descobrir què s'espera de nosaltres en cada moment, què és el correcte de fer en cada situació.... Aprenem a atendre les necessitats del grup i de l'altre per tal d'aconseguir l'èxit i la integració o acceptació social. Deixem d'escoltar els missatges que ens envia el nostre cos (malestars, tensions, desig....) i tenim dificultats per escoltar i expressar les nostres emocions (tristesa, ràbia, por, tendresa....) Fugim del cos i del contacte físic i ens refugiem en la ment, el nostre cap pren tot el protagonisme, i deixem de banda la intuició.
El cos i l'emoció no enganyen!!!! Ells ens posen en contacte amb les nostres necessitats i desitjos més vitals i profunds, els més autèntics . La nostra ment sovint està contaminada d'introjectes, de mandats i de creences socials que obstaculitzen el nostre desenvolupament i creixement personal, que ens desvitatlitzen i desorienten del nostre projecte de vida.
Cal recuperar l'escolta del cos i l'emoció com a guia personal, en la pressa de decisions. Cal que la ment estigui al servei del nostre benestar físic i emocional, i no pas al contrari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada