dissabte, 1 de desembre de 2012

EL COS I L'EMOCIÓ NO ENGANYEN!!!

Els humans som éssers socials per Naturalesa. Ancestralment la nostra supervivència ha depès del grup, i quan naixem tenim una dependència absoluta de la família, de la seva acollida física i emocional. Els patrons familiars, culturals, socials... ens ofereixen un marc de contenció dins el qual creixem i ens desenvolupem, ens ofereix protecció i seguretat, i a canvi, nosaltres ens adaptem a les demandes que rebem del medi. Però... quina renúncia personal fem per tal de sentir-nos integrats??

L'ésser humà arriba al món dotat de cos, emoció i ment, les tres eines que necessita per tal de créixer, desenvolupar-se i entrar en relació amb l'entorn i poder satisfer així les seves necessitats personals. El nen petit està en contacte amb els seus desitjos i necessitats vitals i és capaç d'autorregular-se tot escoltant el seu cos i les seves emocions i prenent decisions des de la seva ment. La seva intuició i la capacitat que té per viure el present més immediat li ho faciliten. Però els adults, que sóm els transmissors de la cultura, dels valors socialment acceptats, de les creences familiars.... tenim la tendència a alimentar en abundància la ment dels infants, dirigint i guiant el seu desenvolupament, omplint-los de continguts i de significats. Així el nen, per amor a l'adult, es deixa portar i conduir, renunciant sovint a la satisfacció de necessitats vitals.

L'infant intuitiu, actiu, imaginatiu... sovint rep el missatge que ha de tocar de peus a terra, que s'ha de centrar, que ha d'estar atent a tot allò que li transmet l'adult.... i així el nen, a poc a poc, va renunciant a l'escolta del seu cos, de les seves emocions que el guien, i va donant protagonisme a la seva ment, a l'acumulació de coneixements, a la repetició mitjançant la paraula i  l'acció de tot allò que és reforçat i premiat per part dels adults amb els quals està vinculat afectivament.

Conforme anem creixent i ens anem integrant en el teixit social aprenem a descobrir què s'espera de nosaltres en cada moment, què és el correcte de fer en cada situació.... Aprenem a atendre les necessitats del grup i de l'altre per tal d'aconseguir l'èxit i la integració o acceptació social. Deixem d'escoltar els missatges que ens envia el nostre cos (malestars, tensions, desig....) i tenim dificultats per escoltar i expressar les nostres emocions (tristesa, ràbia, por, tendresa....) Fugim del cos i del contacte físic i ens refugiem en la ment, el nostre cap pren tot el protagonisme, i deixem de banda la intuició.

El cos i l'emoció no enganyen!!!! Ells ens posen en contacte amb les nostres necessitats i desitjos més vitals i profunds, els més autèntics . La nostra ment sovint està contaminada d'introjectes, de mandats i de creences socials que obstaculitzen el nostre desenvolupament i creixement personal, que ens desvitatlitzen i desorienten del nostre projecte de vida.

Cal recuperar l'escolta del cos i l'emoció com a guia personal, en la pressa de decisions. Cal que la ment estigui al servei del nostre benestar físic i emocional, i no pas al contrari. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada