L'evolució ha dotat als mamífers d'emocions perquè representen una resposta evolutiva favorable per adaptar-se al medi. Per exemple davant d'un soroll estrany el cervell emocional respon en fraccions de segon, creant una resposta d'alerta fisiològica que prepara per fugir o per atacar. O quan una cria està en perill, l'amor de la seva mare farà que la defensi fins i tot posant en risc la seva pròpia vida.
Aquestes respostes emocionals van representar un avantatge evolutiu per als homes antics, perquè permetien generar respostes ràpides en un entorn hostil, on, això podia representar la diferència entre la vida i la mort; i han estat posades a prova, amb èxit, durant milers de generacions. Aquestes respostes són l'origen del que podem anomenar intuïció, que ens permet prendre decisions a partir de les informacions que obtenim del medi de forma ràpida i normalment eficient.
L'home a més d'aquest cervell emocional (límbic) ha desenvolupat de forma extraordinària el cervell racional (neocòrtex) que ens permet reflexionar, analitzar, planificar, crear, .... i sens dubte aquest ha permès la seva expansió i l'èxit com especie.
Així, avui dia tenim dos cervells que conviuen, l'emocional i el racional, i normalment es complementen. Les emocions ens permeten crear lligams afectius necessaris per conviure amb altres persones, ser empàtics, ens preparen per actuar, ens ajuden a prendre decisions, generen respostes ràpides al medi, preparen el nostre cos per a l'acció, i una llarga llista d'avantatges. La raó, en canvi, ens permet analitzar amb més detall tota la informació del medi, i crear tècniques, eines i altres obres que ens ajuden a viure.
A vegades la raó també ha de poder controlar a les emocions quan aquestes no responen adequadament al medi. Per exemple, Andreu és un nuvi gelòs que va passejant pel carrer amb la seva parella. Al passar per la plaça un amic de l'escola saluda a la seva núvia i en aquest moment l'emoció de gelosia desborda a l'Andreu i agredeix físicament a l'amic. Aquest és un exemple de situació en que l'emoció ha segrestat a la raó, perquè és evident que l'estímul no mereixia aquesta resposta. Això ens permet entendre que a vegades l'emoció desborda la seva funció i dona respostes no adequades al entorn. Segurament tots estem sotmesos a aquests tipus de segrestos emocionals, jo per exemple em sento desbordat per la por amb estímuls molt petits, degut a les experiències infantils que van quedar registrades en la meva memòria emocional.
Així doncs hem de veure que les emocions són imprescindibles per viure en societat i adaptar-se al medi, però també presenten problemes quan no donen respostes ben adaptades al medi i ens comportem excessivament porucs, o massa melancòlics, o ens puja la ira sense control i un llarg etcètera.Quan passa això molts ens sentim malament i tractem de lluitar contra les emocions que rebutgem, però des de la meva experiència he comprovat que lluitar contra les emocions és una mala estratègia perquè encara els donem més força. Jo crec que és més efectiu, fer un entrenament progressiu de prendre consciència de les emocions que sentin, i poder-les expressar i compartir amb altres persones. Aquest procés pot portar després d'un temps a un reaprenentatge de la conducta emocional, però pot ser llarg i tortuós perquè la memòria emocional és molt persistent.
En aquest aprenentatge per equilibrar el nostre món emocional i racional poden ajudar moltes teràpies, jo personalment vull destacar les següents perquè són les m'han ajudat en el meu camí: rio abierto, gestalt, teatre, Teràpia corporal integrativa, tomatis, ...
"PRIMERO SIENTO Y LUEGO PIENSO"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada