La pell és l'òrgan més extens del nostre cos, embolcalla el nostre organisme i el conté físicament, ens dóna forma i límits.
El bebé, quan neix, es vincula amb els seus cuidadors a través del contacte físic amb ells. El tacte és llavors el sentit més important i necessari per al desenvolupament físic i emocional del nadó. Les carícies, els petons, ser subjectat, gronxat, abraçat.... són l'aliment emocional del nou ésser que s'obre a la vida. El plaer de ser tocat, subjectat, contingut... l'obre a la comunicació amb l'altre, a la interacció amb l'entorn. Cal que aquests primers contactes siguin agradables per al nadó, d'aquesta manera aprendrà confiar en l'entorn i en l'altre com a font de satisfacció de les necessitats personals. Si aquests contactes són insuficients, dolorosos o invasius, el nadó corre el risc d'instal·lar-se en el displaer i a la desconfiança, tancant-se o replegant-se davant del contacte (por, tristesa) o bé atacant o defensant-se davant un entorn que percep com hostil (ràbia).
La pell marca la separació entre el dintre i el fora, té la funció de protegir-me i, al mateix temps, de posar-me en contacte amb l'exterior. Els seus receptors tàctils m'obren a un món de sensacions que m'informen de si puc relaxar-me i confiar o si per contra em convé més aturar-me, allunyar-me o fugir....
Quan ens fem una ferida, la nostra pell cicatritza, per tal de protegir-nos d'infeccions, per tal de garantir la nostra integritat i la nostra unitat. Les malalties de la pell ens parlen de les nostres dificultats en el contacte amb l'altre, amb l'entorn, són un signe d'alerta, ens parlen de la nostra història personal.
La necessitat de donar i rebre afecte a través del contacte físic i les carícies no és exclusiva dels nadons o dels infants. Els joves, els adults, els avis... tots necessitem d'aquest aliment emocional que ens nodreix i ens fa sentir vius i estimats, reconeguts per l'altre en la nostra individualitat. Les carícies ens connecten amb el benestar i amb el plaer, redueixen l'ansietat i l'estrés i em permeten gaudir de la meva existència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada