Quan els pares portem els fills a l'escola, els deleguem a uns altres adults, els mestres, els posem a les seves mans amb la intenció que aprenguin i que es desenvolupin com a infants en un entorn acollidor i de respecte.
Per tal que la funció dels docents es pugui desplegar, és necessari que els pares confiem en l'escola i en els professionals que la fan funcionar, que donem el nostre permís als infants per aprendre i créixer en un nou entorn diferent al de la família.
Els nens i nenes, per aprendre, necessiten que l'escola sigui un espai segur i acollidor. La calidesa i l'acollida la dispensen els mestres amb la seva presència i amb la seva autoritat sobre el grup classe. Per tal que l'infant pugui sentir-se segur i cuidat és necessari que l'adult, en aquest cas el mestre, se situi per sobre d'ell d'una manera jeràrquica. El mestre és l'adult, el gran, i l'infant és el petit. El gran cuida del petit, l'acull i el recolza. El petit confia en el gran i es deixa acompanyar i sostenir. Aquesta estructura ordenada fa possibles els aprenentatges i el creixement personal de l'infant.
És del tot necessari que l'alumne reconegui l'autoritat del mestre, la seva grandesa, la seva superioritat... d'aquesta manera l'alumne pot sentir-se segur i confiat, i en agraïment per tot el que rep del mestre li brinda respecte i obediència. Quan els alumnes respecten i obeeixen al mestre, ell pot seguritzar al grup i crear un ambient acollidor i de confiança per tal que els alumnes despleguin i explorin els seus talents personals.
El mestre ha de col·locar-se en un lloc d'autoritat, una autoritat amorosa i respectuosa que posa límits i dóna seguretat al grup, que dóna contenció a la vida que flueix dins l'aula. Quan els infants confien en els adults i se senten segurs, s'atreveixen a explorar, a mostrar-se, a preguntar, a interactuar, a compartir....
Els infants tenen un gran potencial intern per desplegar, però la figura dels adults, pares i mestres, és indispensable per tal que puguin recolzar-se, sostenir-se i sentir l'escalfor i l'acollida de la Vida. La bona mirada de l'adult sobre el nen és aquella que li diu "tu pots fer-ho, jo confio en tu, i passi el que passi estic al teu costat i t'acompanyo, pots allunyar-te de mi i tornar-hi quan ho necessitis...."
L'infant es nodreix del reconeixement de l'adult, que el porta al seu propi autoreconeixement. Si l'adult confia en les capacitats de l'infant i el mira amb bons ulls, amb amor, l'infant es desplega i s'obre a la Vida.
Per tal que la funció dels docents es pugui desplegar, és necessari que els pares confiem en l'escola i en els professionals que la fan funcionar, que donem el nostre permís als infants per aprendre i créixer en un nou entorn diferent al de la família.
Els nens i nenes, per aprendre, necessiten que l'escola sigui un espai segur i acollidor. La calidesa i l'acollida la dispensen els mestres amb la seva presència i amb la seva autoritat sobre el grup classe. Per tal que l'infant pugui sentir-se segur i cuidat és necessari que l'adult, en aquest cas el mestre, se situi per sobre d'ell d'una manera jeràrquica. El mestre és l'adult, el gran, i l'infant és el petit. El gran cuida del petit, l'acull i el recolza. El petit confia en el gran i es deixa acompanyar i sostenir. Aquesta estructura ordenada fa possibles els aprenentatges i el creixement personal de l'infant.És del tot necessari que l'alumne reconegui l'autoritat del mestre, la seva grandesa, la seva superioritat... d'aquesta manera l'alumne pot sentir-se segur i confiat, i en agraïment per tot el que rep del mestre li brinda respecte i obediència. Quan els alumnes respecten i obeeixen al mestre, ell pot seguritzar al grup i crear un ambient acollidor i de confiança per tal que els alumnes despleguin i explorin els seus talents personals.
El mestre ha de col·locar-se en un lloc d'autoritat, una autoritat amorosa i respectuosa que posa límits i dóna seguretat al grup, que dóna contenció a la vida que flueix dins l'aula. Quan els infants confien en els adults i se senten segurs, s'atreveixen a explorar, a mostrar-se, a preguntar, a interactuar, a compartir....
Els infants tenen un gran potencial intern per desplegar, però la figura dels adults, pares i mestres, és indispensable per tal que puguin recolzar-se, sostenir-se i sentir l'escalfor i l'acollida de la Vida. La bona mirada de l'adult sobre el nen és aquella que li diu "tu pots fer-ho, jo confio en tu, i passi el que passi estic al teu costat i t'acompanyo, pots allunyar-te de mi i tornar-hi quan ho necessitis...."
L'infant es nodreix del reconeixement de l'adult, que el porta al seu propi autoreconeixement. Si l'adult confia en les capacitats de l'infant i el mira amb bons ulls, amb amor, l'infant es desplega i s'obre a la Vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada