dilluns, 23 de juny de 2014

EL CREIXEMENT PERSONAL DINS LA RELACIÓ DE PARELLA

Un bon dia conec a algú, o potser ja fa temps que el conec i... em sento atret per ell: la seva mirada, la seva personalitat, l'energia que desprèn, la conversa que m'arriba.... quelcom físic, químic, emocional esdevé dins meu i, amb una mica de sort o, amb una mica de temps, l'altre també sent o acaba sentint quelcom especial per mi. Llavors es desplega l'enamorament; determinades hormones i neurotransmissors ens porten cap a l'eufòria, el benestar, el plaer.... tot és màgic, tot és possible...


Aquestes dues persones comencem a caminar juntes, bé sigui per afinitat o per complementarietat; les nostres vides es donen la mà i comparteixen el traçat del camí. La parella suma: a la meva individualitat li afegeixo la relació amb l'altre i em puc sentir més nodrit, més sostingut, amb més abundància...

Conforme la meva relació de parella es va desplegant en el temps, jo continuo creixent i desplegant-me com a individu. La transformació de la parella i de l'individu no té aturador possible, canvi i transformació formen part de la Vida, res és per sempre, tot és aquí i ara...

Per tal que la meva relació de parella es pugui mantenir i consolidar al llarg del temps, és necessari que el meu procés d'evolució personal pugui ser vist, escoltat i comprés dins de l'enquadre de la parella. D'aquesta manera pot haver espai per a les necessitats individuals i per a les compartides:

  • "Jo em respecto a mi i necessito del teu reconeixement, jo et respecto a tu i et dono el meu reconeixement, tots dos compartim necessitats i desitjos i els satisfem conjuntament".
Per tal que jo em pugui quedar a la parella des del benestar i la confiança, cal que  pugui créixer dins d'ella i també que pugui tenir el permís per a créixer fora d'ella, així podré aportar a la parella tot allò que aprenc i visc a fora, serà el meu regal per a l'enriquiment de la parella, i podrem continuar caminant plegats cap a l'abundància.

Si la parella em prohibeix, em censura, em manipula o em culpabilitza, puc acabar sentint-la com un pes, com una càrrega que m'ofega i em limita... llavors el caminar conjuntament dins la relació tindrà un preu molt alt per a mi... i em costarà mantenir-me dins d'ella.


Si atenc les meves necessitats personals i puc escoltar i mirar amb bons ulls les dels altres puc créixer com a persona i mantenir una xarxa de relacions al meu voltant que em sostingui i em nodreixi. La sinceritat i la confiança són els ingredients que es fan imprescindibles en qualsevol procés de relació interpersonal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada