Cada fill i cada filla arriba al món amb un tarannà que li és propi, i fruit de la seva interacció amb l'entorn anirà construint un caràcter, uns trets de personalitat que li permetran sobreviure i adaptar-se a aquest entorn. Es important que els pares puguem acceptar a cadascun dels nostres fills respectant els seus trets de personalitat, confiant que són els que necessita per tirar endavant el seu projecte personal a la vida.
Els fills se sostenen en els pares, i necessiten rebre d'ells una bona mirada; una mirada que digui "confio en el teu potencial, en el teu talent personal i sé que t'ensortiràs a la Vida...", d'aquesta manera el fill o la filla té el permís dels pares per ser qui és, per explorar els seus potencials, per fer créixer els seus talents, i per oferir al món el millor de sí mateix.
Des de l'adult que jo sóc, cal que aprengui a separar el meu nen interior, aquell nen que vaig ser i que encara habita dins meu, del fill o filla a qui he donat la Vida. El meu nen interior va tenir una biografia pròpia, que no té res a veure amb la dels meus fills. Els anhels, les pors, els desitjos, les frustracions... del meu nen interior habiten dins meu i em pertanyen només a mi, i cal que no les projecti amb expectatives o prohibicions sobre els meus fills, cal que me'n faci càrrec d'elles i que les gestioni des de l'adult o adulta que ara sóc. Es la meva responsabilitat, i cal que en sigui conscient, per no carregar aquesta motxilla sobre els meus fills.
D'aquesta manera el fill queda lliure per fer-se càrrec de la seva pròpia vida, mirant cap endavant, amb la confiança que els pares estan a darrera i es poden recolzar en ells, i que tenen la seva benedicció per obrir-se al món i desplegar les seves ales.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada