Al llarg de la jornada, el meu fill pot travessar situacions de cert malestar: nerviosisme, crispació, avorriment, desànim..., la manera com jo l'acompanyo pot afavorir o dificultar la seva conquesta personal del benestar i el retorn a la calma.
Quan jo conflueixo amb l'estat d'ànim de l'infant i m'expresso des d'aquest mimetisme, pot ser més difícil per a ell trobar una sortida al seu malestar, i també pot passar que jo acabi sentint-me malament, frustrat, enfadat, desanimat... D'aquesta manera m'allunyo de l'assumpte del fill i quedo atrapat en el meu malestar personal, igual que el fill queda atrapat en el seu.
L'estat de calma i de serenitat de l'adult és una actitud desitjable i gairebé miraculosa per a l'acompanyament de l'infant. Quan l'infant entra en malestar, perd transitòriament el seu equilibri i benestar personal i, tot sovint, necessita que l'adult l'escolti, el miri, el contingui i li posi límits des d'una actitud calmada, serena i centrada. El reconeixement, l'escolta emocional i les preguntes exploratòries per part de l'adult aporten a l'infant la contenció necessària per tal que ell pugui orientar-se en la recerca personal de solucions pròpies i creatives.
En aquesta recerca de solucions orientades al benestar pot ser de gran ajuda la imaginació, la fantasia i la creativitat que com a éssers humans tenim a la nostra disposició; un bagul màgic sense fons i ple de possibilitats... Un nas de pallasso, un titella curiós, una roba viatgera, un coixí en forma de cor, un pot per guardar desitjos, una petita calaixera per classificar i guardar emocions, un bloc per dibuixar monstres o neguits, una roba de la calma per embolicar nens tristos, uns coixins i un xurro de piscina per descarregar la ràbia que crema, unes crispetes de colors per fer brollar l'alegria, una ploma lleugera per acaronar la pell sensible.... Si obrim el nostre cor trobarem mil eines i recursos per acompanyar als nostres fills i ajudar-los a recuperar la calma i el benestar. Alguns materials de la vida real els podem carregar de màgia curativa, els fills els reben com aigua fresca si tenen el nostre permís per nodrir-se i descansar en ells.
Cal que, com adults que som, disminuïm el judici i el càstig i augmentem l'escolta empàtica i la mirada serena i confiada. D'aquesta manera l'infant rep la contenció necessària per trobar camins de llum. Quan l'adult acompanya amb serenitat i confiança l'infant rep el suport i el sosteniment necessari per recuperar la força i l'equilibri personal que havia perdut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada