dijous, 27 d’agost de 2015

ENTRE LA CARÈNCIA I LA SOBREPROTECCIÓ

La criança dels fills implica cobrir les seves necessitats materials, que en garanteixen la supervivència física, i el seu acompanyament emocional, que en garanteix la supervivència psicològica.

Els pares donen i els fills reben, cal que els fills rebin suficient per tal de poder sostenir-se a la vida i ensortir-se'n. Els excessos i les carències materials i afectives posen en risc l'equilibri intern de l'infant i la seva relació amb l'entorn.


El nen que rep molt, que és criat en l'abundància material, d'afectes o atencions pot quedar atrapat en la sobreprotecció o en la permissivitat. En aquests infants els manca estructura interna, no es poden construir i sostenir suficientment a sí mateixos, el seu entorn proper ho fa per ells i no el permet sortir a l'espai exterior per tal de plantejar-se i superar reptes. A la vida d'aquests infants hi ha un excés de "tou", l'entorn proper és massa encoixinat i els reté, els atrapa, no els dóna el permís ni la confiança necessària per sortir al món exterior i créixer amb les frustracions i amb les conquestes personals. Aquests infants queden limitats dins les seves presons d'or.


Per altra banda, l'infant que no és suficientment mirat ni atès pel seu entorn humà més proper, o que viu en un ambient hostil que l'agredeix físicament o psicològica, pot viure l'abandonament emocional i existencial. A la vida d'aquests infants hi ha un excés de "dur", la realitat s'imposa amb tota la seva cruesa, no hi ha res que esmorteeixi  els cops. Aquests infants acostumen a triar dos possibles camins:

-  El camí de la fortalesa i la lluita, que els porta a construir-se una cuirassa rígida i inexpugnable per
tal de protegir-se del dolor i el patiment. D'aquesta manera tanquen les portes del seu cor als sentiments, i es llencen a la conquesta de bens materials, podent reproduir conductes d'abús o desatenció emocional vers els altres, tal i com van fer amb ells. Sovint aquests infants es converteixen en adults molt energètics i s'instal·len a la ràbia o a l'enfado.

- L'altre camí és el del victimisme, que porta a l'individu a sentir-se petit i desvalgut, i a buscar la protecció d'altres persones del seu entorn, podent caure fàcilment en la dependència i en la submissió. Sovint aquests infants es converteixen en adults que  tenen poca vitalitat i s'instal·len a la tristesa.

Sigui com sigui, la Vida sempre s'obre camí i la supervivència impera, i sobreviure sempre té un preu.

Cap comentari:

Publica un comentari