diumenge, 20 de desembre de 2015

EM PERMETO EQUIVOCAR-ME?

L'ésser humà és curiós per naturalesa, necessita explorar en el seu entorn a través dels sentits, organitzar la informació amb el seu aparell cognitiu i, a partir dels resultats obtinguts,  plantejar-se nous reptes i conquestes personals.

Aprenem per assaig i error, i no pas pels consells que altres persones benintencionades ens puguin donar. L'exploració i la pròpia experiència és el camí del coneixement, d'aquesta manera els aprenentatges esdevenen significatius i rellevants per a cadascun de nosaltres.

Per tal d'explorar i aprendre cal prendre riscos, cal plantejar-se reptes, i no en puc saber el resultat a priori, no hi ha garanties d'èxit... Cada assaig, cada intent, cada prova em posa en contacte amb la vida i m'aporta una informació, un coneixement, una experiència... Si aconsegueixo el resultat desitjat l'alegria o l'eufòria em visita, i experimento l'èxit. Si no aconsegueixo el resultat que havia imaginat em pot envair el desànim, o la tristesa, o la ràbia i puc experimentar frustració... 
El més important, el que és realment útil és que pugui equivocar-me, que permeti que l'error entri a formar part de la meva vida. Si puc mirar amb bons ulls els meus errors, els meus intents frustrats, podré analitzar i reflexionar sobre els resultats obtinguts, i els podré utilitzar com a punt de partida per imaginar, per planificar una nova acció, una nova intervenció en el medi. I així, de manera ininterrompuda, podré anar construint el meu coneixement, la meva història de vida.
Si no vull tenir fracassos, si no vull equivocar-me, llavors corro el risc de quedar-me congelat, de convertir-me en una persona rígida i poc creativa, en una persona gris, sense iniciativa, amb por a viure. Llavors la seguretat i l'instint de conservació poden dominar la meva existència i em puc tornar un ésser rutinari, tot renunciant a la naturalesa creativa i curiosa que s'amaga dins meu.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada