diumenge, 4 de desembre de 2016

DIALOGANT AMB LA POR

La por és un emoció bàsica imprescindible per a la pròpia supervivència que està connectada amb la part més instintiva dels éssers humans. La por em pot portar a retirar-me o fugir de l'estímul que identifico com a perillós, a paralitzar-me o amagar-me, i en alguns casos a atacar i defensar-me.
Les experiències doloroses o desagradables del meu passat o de persones del meu entorn poden quedar enregistrades en la meva memòria i activar el mecanisme de la por, que té la bona intenció de protegir-me del dolor, el patiment o la frustració. La por em porta a estar alerta i vigilant, a mirar cap endavant per descobrir possibles perills.

Però.... què passa quan la por es converteix en la meva companya de viatge i em visita sovint? Llavors puc sentir que es transforma en una limitació personal que m'impedeix desplegar-me i explorar amb confiança a la meva vida quotidiana. Quan això succeeix convé que estableixi un diàleg emocional amb la meva por. En primer lloc cal que la representi, que li doni forma, la puc dibuixar, modelar amb plastilina o fang, representar-la amb un objecte (coixí, caixa,...). En segon lloc poso la representació de la por davant meu, la miro i respiro, em connecto amb ella, que és una part de mi, i amb el meu sentir... En tercer lloc li agraeixo la seva bona intenció "estimada por, t'agraeixo la teva bona intenció, i l'energia que poses en protegir-me de...."  En quart lloc li explico com em sento jo amb la seva companyia i li faig saber quines són les meves necessitats en el present. En cinquè lloc m'aixeco i em col·loco al costat de la por, i miro la cadira buida on estava jo assentada, i em permeto col·locar-me en el lloc de la por, que m'ha estat escoltant, i connectar-me amb ella, i des d'aquesta posició de la por, em responc a mi mateixa, deixo que la por parli a través meu tot donant-li veu. En sisè lloc torno a la meva cadira i torno a mirar a la por, i em deixo sentir si necessito respondre-li o dir-li quelcom més.... Puc fer més canvis de posició tot dialogant amb la por, els que jo necessiti... Un cop acabat el diàleg, em dirigeixo a la por i li faig la meva petició per al present, puc encendre una espelma i deixar-la al costat d'ella fins que s'apagui, com a símbol de la meva petició.

La representació de la por la puc ubicar dins de casa, saludar-la quan la vegi, dialogar amb ella quan ho necessiti, tot donant-li el reconeixement que mereix i demanant-li la col·laboració que necessito. Cal que la meva por aprengui a confiar en les meves capacitats i recursos personals, i quan dialogo amb ella jo també m'empodero i confio més en mi mateixa...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada