Es important que trobi el meu equilibri personal entre el Dins i el Fora, és a dir, entre el que passa dins meu i allò que s'esdevé fora de mi. Aquest equilibri és dinàmic i cal que no em quedi atrapat en cap de les dues bandes.
Pot haver persones que trobin un gran plaer en satisfer les necessitats dels altres, de manera que donin un gran espai a les seves vides i es posin al seu servei, tot oblidant-se de manera gradual de la satisfacció de les pròpies necessitats i desitjos, com si visquessin a través de la vida dels altres... Aquesta és una situació de risc que em pot portar a una entrega excessiva, al sacrifici personal i a un cert oblit de mi mateix. Quan això succeeix perdo una part important de la meva identitat personal i renuncio a part de la meva dignitat com a persona.

En la relació entre iguals cal que estigui present l'equilibri entre el donar i el rebre, de manera que pugui donar amb gust i pugui sentir-me agraït per allò que rebo. Aquest equilibri dignifica a ambdues parts, i així el benestar pot fluir en la relació i nodrir ambdues parts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada