dilluns, 18 de desembre de 2017

LA MIRADA D'ACOLLIDA I DE RECONEIXEMENT EN EL GRUP

Quan arribo a un grup nou, a una nova feina, a una nova activitat... necessito fer-me un lloc entre els meus iguals, necessito pertanyer, sentir que formo part del nou agrupament sense haver de renunciar a una part de la meva identitat personal.. Per tal de poder conquerir el benestar en el grup necessito poder comptar amb el meu espai... Aquesta és una conquesta que depén tant de mi com de la resta de membres del grup.


Si sóc l'últim d'arribar al grup cal que que sigui humil i respectuós amb tot el que el grup ha construït abans de la meva arribada, ja que té una història pròpia de la qual jo no formo part. També és del tot necessari que el grup m'aculli i em reconegui a través de la mirada i de l'actitud dels seus membres. El meu respecte dignifica al grup, i la seva bona mirada em dignifica a mi. D'aquesta manera jo puc fer les meves aportacions al grup i també em puc nodrir d'ell, i en aquest intercanvi trobem un equilibri mutu on els vincles i les relacions interpersonals s'enforteixen i els objectius grupals es poden assolir amb major plenitud. Quan la xarxa dels grup acull als seus membres el benestar s'instal·la i tots sortim beneficiats.


Aquest és l'ideal, però sovint l'arribada a un nou grup no és fàcil, el grup té els seus líders i les seves normes, que tenen la funció de protegir al grup de possibles agressions externes. El nou vingut, a vegades, es pot viure com una amenaça per alguns dels seus membres, llavors pot ser rebut amb recança i se'l pot posar a prova, per tal de determinar si les seves actituds posen en perill l'equilibri i l'estabilitat del grup. Aquest és un mecanisme sa de supervivència del grup, sempre i quan no es donin situacions d'abús o de menyspreu.

L'arribadada de nous membres també pot ser una oportunitat de creixement grupal. El grup està en un procés continu de transformació, i l'entrada i la sortida de membres contribueix a aquest procés vital. Hi ha grups que amb el pas del temps acaben disolent-se, i deixen lliures als seus membres per tal que puguin continuar explorant noves relacions en altres agrupaments amb nous objectius. Cal tenir cura del grup mentre està viu i és actiu, i cal deixar-lo anar quan arriba  a la seva fi, encara que en el meu record sempre estarà viu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada