La relació de parella acostuma a ser prèvia a l'arribada del primer fill. La parella es constitueix, els llaços es van estretint, es planteja i s'explora la convivència i després, de manera més o menys conscient, s'engendra el primer fill.El període de gestació, part i postpart acostuma a posar en primer lloc a la diada mare-fill, de manera que la diada home-dona queda considerablement afectada, sobretot si la dona decideix fer lactància materna. Aquest nou ordre necessita ser integrat per tots els seus membres, de manera que l'home passa d'estar col·locat al costat de la dona, a estar col·locat al darrera d'ella, mentre la dona sosté a la criatura. Col·locar-se a darrera vol dir atendre les necessitats de la dona i de la logística familiar, per tal de protegir la bombolla mare-fill, i crear així un ambient de confort que asseguri el benestar del nadó.
La nova posició de la dona acostuma a activar-se de manera bastant natural i biològica, hi ha una intuïció o un instint matern que s'activa en relació amb la seva cria. La posició de l'home és més complexa, hi ha homes que poden sentir-se desplaçats, destronats, ja que l'atenció i el desig de la dona s'orienta tot sovint cap al nadó, inclús la líbido de la dona pot veure's disminuïda, i el mascle pot sentir que la femella no està per ell. Aquesta reordenació requereix de temps, paciència i comprensió per ambdues bandes i, per anar bé, hauria de ser transitòria. En aquesta etapa es fa del tot necessària la comunicació empàtica entre ambdós membres de la parella, ja que el més important per a la seguretat i l'estabilitat del nadó és que els pares es mantinguin units, això li assegura a ell un bon sosteniment.
Amb el pas del temps, conforme el nadó va conquerint la capacitat per desplaçar-se tot sol, per ingerir aliments sòlids, per establir vincles emocionals amb d'altres persones.... és convenient que la dona es permeti delegar amb confiança la criança del seu fill en altres adults qualificats, en primer lloc el pare, sabent que, malgrat ho facin a la seva manera, aquest contacte i aquesta relació serà del tot beneficiosa per a l'infant, i li permetrà obrir-se al món que l'envolta. Si la mare es resisteix a realitzar aquest trànsit de manera gradual i té una mirada i una dedicació excessiva vers a l'infant, pot passar que a l'home el vagi envaint un estat d'enfado que el pot portar a ser molt crític amb les estratègies educatives de la mare, que ell pot veure com massa permissives i sobreprotectores, mentre que ell, per compensar la balança, es pot decantar per estratègies educatives massa autoritàries i rígides. Si aquesta situació es cronifica la parella es va distanciant, i es va creant una aliança mare-fill que no és gens desitjable per al bon desenvolupament emocional de l'infant. Cal que tant el pare com la mare puguin oferir acollida i estructura (límits) al seu fill.
Cal anar recuperant de manera gradual l'ordre preestablert, cal que l'home es torni a col·locar al costat de la dona, i cal que la dona ho permeti i ho afavoreixi, que la sexualitat torni a vincular a la parella tot obrint-la de nou al plaer i al desig. A poc a poc el nadó, que es va convertint en nen, podrà anar donant més espai a la mare. Aquesta mare també és companya i dona, i cal que doni els permisos i l'espai necessari perquè el fill pugui fer aquestes conquestes personals.
La nutrició que flueix del pare cap al fill és del tot necessària, i cal que la dona li respecti la manera com ell ho fa, i viceversa.
El nou ordre és el que col·loca a l'home i a la dona units a darrera del fill, i col·loca al fill a davant dels pares, mirant tots cap endavant, cadascun orientat cap al seu present i al seu futur. L'infant té l'esquena protegida i sap que es pot recolzar sempre que ho necessiti. I la parella conté els dos pilars de sosteniment de la família.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada