diumenge, 27 de març de 2022

LA MIRADA POSSIBILITADORA DE L'ALIGA

 L'àliga és un animal de poder, pot volar ben alt i observar des de la distància, amb una mirada àmplia i possibilitadora. Des d'aquesta posició, aquest majestuós animal pot contemplar tranquil·lament el paisatge que es desplega sota les seves ales. La visió panoràmica li permet tenir tota la informació disponible al seu abast, facilitant així  la seva comprensió. L'àliga després pot enfocar en els elements del paisatge que l'interessen per poder passar a continuació a l'acció, satisfent així la seva necessitat.


 

La seqüència seria: Contemplació - comprensió - Enfoc - selecció - decisió - acció - satisfacció de la necessitat.

En el meu dia a dia la posició de l'àliga em pot ser molt beneficiosa, sobretot en aquelles situacions en què  em sento confosa o sobrepassada, llavors em val la pena fer un pas endarrere, o un pas al costat i agafar distància de la situació; prendre la posició de l'àliga o de l'observador extern. La dita popular "els arbres no em permeten veure el bosc" sovint pot ser ben certa ,  val la pena que me n'adoni quan això m'està succeint.

La mirada panoràmica em permet ordenar la informació i els fets que tinc al meu abast. La distància de seguretat em permet fer-ho d'una manera objectiva, desvinculant-me de l'emocionalitat cega que la podria contaminar. Sobre aquest territori puc traçar camins que em permeten explorar-lo. Cada camí és un enfoc, una possible estratègia i via de solució davant l'assumpte que m'ocupa. El traçat de camins em porta a dissenyar un mapa a sobre del territori inicial.

Per elaborar el mapa em poso en contacte amb els sentiments i necessitats que se'm desperten en relació a l'assumpte que m'ocupa. Aquesta és una exploració delicada que també ha de contemplar els possibles sentiments i necessitats de la resta de persones que estan implicades en aquest assumpte, i amb les quals tot sovint jo estic vinculada. El traçat de camins és una tasca artesanal i delicada que pot ser més o menys laboriosa en funció de la complexitat de cada assumpte.

Finalment em toca transitat els camins que he visualitzat. No hi ha transformació sense pas a l'acció.... Necessito satisfer les meves necessitats, i per fer-ho m'he de comprometre i passar a  l'acció. El caminar m'aporta l'experiència necessària per continuar avançant en el meu itinerari de vida. Uns camins comuniquen amb uns altres, són un entramat de possibilitats que jo vaig construint, on sempre hi ha aprenentatge i evolució personal. L'àliga possibilitadora no pot viure en una contemplació eterna, aquesta només és una part...., també necessita enfocar i actuar, baixar a terra per alimentar-se i nodrir-se, com tots nosaltres... Aquesta  majestuosa dansa de la Vida busca l'harmonia i l'equilibri personal i grupal: contemplar i actuar, distanciar-me i enfocar, mirar-me a mi i mirar a l'altre, explorar i aprendre...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada